En Carles mira en Frank, enfadat, enrabiat, per la segona part de l'equip, demant-li explicacions, impotent, per la davallada en picat de l'equip que capitaneja.En Frank, com un pare sense saber que fer, sense saber que contestar-li, superat per la situació, sabent que la seva psicologia de vestidor comença a fer aigües, mira a l'horitzó, mut, incapaç de mirar-li els ulls, avergonyit i sense resposta.Tan sols li queda posar-li el braç a l'esquena, per tal de transmetre consol i afecte.
Moltes felicitats Madrid, aquí tens un regal, que de ben segur no t'esperaves, desitjo que t'agradi...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada