Torno a encetar aquest blog, que vaig crear un Octubre del 2005,i vaig deixar aturat. No sé si he triat la millor setmana per fer-ho, però com a mínim ha estat una setmana plena d'emocions.
Malgrat el fútbol no sigui el meu esport preferent (el bàsquet el situo en un esglaó més alt), la meva passió pel Barça supera qualsevol cosa. La meva passió blaugrana, i (encara que la racionalment em sap molt greu), la meva animadversió al Real Madrid, em fan despertar tot un conjunt de sentiments dificilment explicables ,per qui no els viu, i fàcilment entenibles per qui ho experimenta igual que jo.
El Barça, cau de la Champions. S'ha acabat el somni que va començar un 14 de setembre de 2005, al camp del Werder Bremen (0-2).El Barça cau eliminat per moltes raons, diferents a les que el Madrid, també l'han fet fora d'Europa. No vull extendre'm a explicar totes les causes, però vull centrar-me en una; la supèrbia. La supèrbia del campió s'ha menjat el propi Barça. El talent rebossant dels nostres jugadors, pensàvem que era suficient per tornar a guanyar la Champions League, quan justament la temporada passada, la humilitat va ser una de les claus de l'èxit. Encara recordo a Deco, evitant eufòries, i dient sempre "hay que ir partido a partido". Hem menyspreat al Liverpol, al València, al Werder Bremen (que quasi ens envia a la UEFA amb l'Espanyol) i el perillós Sevilla, que ens podria esguerrar la Lliga, si no espavilem.Esperem que aquesta batacada, ens pugui servir de lliçó.
El Madrid, és una crònica d'una mort anunciada, si aquest mort ja no estava prou moribund.La situació és tan caòtica, que no sabria quin problema resoldre primer.L'entrenador, el president, els jugadors...Pel bé del Barça,que duri, i molt, aquesta crisi. Esperem que aquest dissabte, poguem enfonsar encara més els blancs, en aquest pou tan negre i profund, i de passada anar sumant puntets, que no ens venent malament.
P.D: Tinc el presentiment que el Nàstic treurà algun puntet, amb el Sevilla...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada