LA POMA PODRIDA?

Ha arribat l'estiu (avui a les 20:00) i amb les competicions acabades, arriben els infinits rumors de fitxatges i baixes.Són dies d'avaluació i de conclusions.És per això,que he trobat, molt adequat recuperar un article de l'admirable i objectiu periodista, Martí Perarnau,on a data d'11 de març, ja pronosticava el mal del Barça. Els dits assenyalen a Deco, on aquests dies la premsa el presenta, pressuntament, com a cap de turc, d'aquesta temporada.Recomano molt la seva lectura:

EL DECOSISTEMA SE ACABA

EL MENYS IRREGULAR

Semblava increïble, fa uns mesos, però ha passat. El que ningú de nosaltres creia que podria succeir; el Madrid ha guanyat la lliga.
Aquesta incredulitat, no és tan sols un pensament culé, fins i tots els blancs, es freguen els ulls, en veure’s campions de la regularitat!
S’ha de ser fred, i no endur-se ni pel derrotisme, ni pel fals optimisme.
Analitzar-ho tot, i treure conclusions constructives de la derrota, com el geni escriu avui a la Vanguardia “Ahora no hay título que enmascare nada” .
Juguem millor que el Madrid i tenim millors jugadors? Correcte, tothom sap. Però això, així, talment, no és suficient, per guanyar partits i títols. Hem d’aprendre de la rauxa, l’esforç, la fe, les ganes i l’ofici que el Madrid ha demostrat aquesta segona volta.
Aquesta remuntada blanca, també l’hem alimentat nosaltres, mostrant-nos febles i tous, i no sabent resistir la pressió. Això ha estat el pitjor, tenir-ho tot, i deixar-ho escapar. No hem d’oblidar que entre aquesta setmana i l’anterior, hem estat més estona primers que segons, per això fa tanta ràbia. Però com l’alumne que suspèn totes les assignatures, no pot aprovar tot el curs, amb dues setmanes, i amb les “xuletes” de Zaragoza i Mallorca.
Fredament crec que aquesta plantilla és mereix això. Els aficionats no ens mereixíem, que ens enganyéssim i humiliéssim a Madrid, el dia de la tornada de Copa, amb el Getafe.
Sincerament crec, que aquest equip, no ha tancat cap cicle, és un petit entrebanc, d’una etapa gloriosa, que ens portarà més títols.
La millor notícia de la gesta del Madrid, és la continuïtat de Gutis, Robinhos, Reyes, Higuains, i com no de Calderón i Mijatovic. Ja no tinc tan clar però, que Capello desitgi que continuï. És un devorador de títols, malgrat que el xiulin i el matxuquin a crítiques. Malgrat tot jo no el vull. Digueu-me romàntic, però abans mort que jugar defensiu, antes muerto que senzillo!!!

EL DOBLET, AL BÀSQUET?

Crec que ja n'hi ha prou de parlar de fútbol, i fer justícia amb el Barça de bàsquet. Avui s'ha viscut dos emocionantíssims cinquès partits, de semi-finals de la lliga ACB.

Després de sis anys (2000-01) tornem a veure una Barça-Madrid. Cal dir que he viscut aquesta eliminatòria molt de prop, on l'increïble primer partit al palau(viscut en directe) mereixia aquest final.

Els partits d'avui (Madrid-Penya,i Tau-Barça) ha estat ben diferents i amb molta polèmica.

Moment decisiu del partit a Vitòria, Navarro a meitat del tercer quart, és eliminat(23 punts, amb 8/9 en tirs de dos,1 de 3 en triples i 4 de 4 en tirs de dos, fins a les hores) amb una falta en atac, molt dubtosa, i una tècnica (treballada per Scola) que deixa el partit orfe de "bombes".A partir d'aquí el Barça es creix, i surt el millor "equip" de la Copa, i el Tau , ho començar a fallar tot.M'ha recordat, la final del Mundobasket, on España, sense Gasol, va treure el millor de cada jugador.

Al Palacio de Vistalegre, La Penya cau amb dignitat, però sense la cartera.L'atracament a l'últim minut, i en general, durant tot el partit ha sigut escandalós. Recorden, alguna vegada fer repetir un primer tir lliure?Com ha dit Aíto a la roda de premsa, la primera vegada a la vida. Jo he jugat 13 anys a bàsquet, i tampoc ho recordo. Més escandalós ha estat encara, l'antiesportiva a Paco Váquez, a la següent jugada.Molt sospitós tot plegat.Interés econòmic per una final Barça-Madrid?Molta pudor.Malgrat el meu culerisme , hagués preferit una final catalana.

AH!!!ESCANDALÓS, www.e-noticies.com ens ensenya com Joan Laporta, no només desisteix d'anar a Vitòria a veure el Barça en la semi-final de lliga(no ha anat al Palau a cap dels dos partits de la eliminatòria), no el veu, ni per la tele, i assisteix a una festa de Porsche!!!VERGONYÓS!!!

EL DARRER REGAL

Presumeixo de ser una persona optimista, que trobo esperances, d'on no hi ha, però després d'avui, no tinc cap fe en aquest Barça, perquè guanyi la Lliga. Em costa expressar i resumir el que ha passat aquesta nit.

Podríem dir que el partit del Barça d'avui, és el reflex de la gran part de la temporada; moltes ocasions sense resoldre, i errors defensius en els darrers minuts de partit(mirant el rellotge).El destí no vol que el Barça guanyi. L'emoció dels dos partits, ha estat brutal, de cardiòleg.Faltant dos minuts el Barça era líder mab tres punts de diferència.Els gols han vingut quasi junts, el Madrid com sempre, sense fútbol, i amb empenta i tostesterona.El Barça, creant moltes ocasions sense materialitzar, i amb un Messi, incombustible (la seva comparació amb Maradona, l'engrandeix, amb un gol amb la mà).Pels que encara pensen amb el miracle, us recomano que llegiu el darre artcicle del blog del periodista Enric Banyeres; Operacion Ensaimada